Més de 25 anys de llibres orgullosos a Barcelona

Del 1993 als primers anys 2000 diverses llibreries de temàtica LGTBI —lesbianes, gais, trans, bisexuals, intersexuals— van obrir arreu de l’Estat, com a resposta a una necessitat de creixent visibilitat i de referents vitals. Cómplices (carrer de Cervantes, 4, Barcelona) va ser-ne la primera a Catalunya, i amb vint-i-cinc anys de trajectòria ha pogut viure l’evolució del sector. Una de les seves propietàries, Connie Dagas, recorda com “quan nosaltres vam obrir, la gent és que ni venia a la llibreria. Passava pel carrer, mirava i no s’atrevia a entrar. Eventualment, a mesura que anàvem fent publicitat la gent va començar a venir, i vam començar a tenir una clientela fixa”. Des del 1994 han sobreviscut la crisi, han ofert llibres i consells, i han estat un espai on trobar publicacions gratuïtes com ara la Infogai o la Time Out.

Des del Gaixample, els germans Maria i Josep Vitas recorden el passat i el present del sector des de la segona llibreria LGTBI més veterana de Barcelona, Antinous (carrer de Casanova, 72). Ho tenen clar: “A Catalunya i a Barcelona sí que hi ha mercat per les llibreries LGTBI. Portem vint-i-dos anys, els primers dinou a Ciutat Vella, i seguim. Hi ha una nova generació d’estudis i de publicacions, i el canvi més important és el de l’assaig: fa vint anys pràcticament no n’hi havia i ara s’han diversificat molt”. Els i les lectores també han canviat: “Ara ve molta gent jove, i abans ens costava més. Per exemple, ara hi ha un públic jove trans important, que abans no teníem, i ara es llegeix més en format digital”. Algunes noves iniciatives, com ara la llibreria feminista, LGTBI i antiracista Prole (carrer del Comte Borrell, 100, Barcelona), ja han nascut coneixent la importància de les xarxes socials i de les presentacions i recitals, així com de col·laboracions amb institucions properes, com el Centre LGTBI de Barcelona.

Un altre canvi rau en les editorials. La manca de títols quan van obrir les primeres llibreries va provocar la creació d’editorials LGTBI. Amb les propietàries de Cómplices, Mili Hernández va co-crear l’Editorial Egales, el segell degà a l’Estat des del 1995. Hernández recorda com “teníem clar que si volíem salvar les nostres llibreries havíem de crear una editorial, que va començar amb llibres a mida, gràcies a les necessitats de referents que hi vèiem”. Gonzalo Izquierdo, copropietari de la més recent editorial Dos Bigotes, hi afegeix, tot comparant: “els segells petits seguim lluitant per sobreviure amb obres de qualitat, ben triades, mentre que els grans segells segueixen oferint obres massives, explícites i venudes com a LGTBI, o amb escasses o inexistents referències a personatges o a autors LGTBI”. L’ombra de Call Me By Your Name (André Aciman, 2007) és allargada, i ha definit un referent recent de best-seller. Dagas i Hernández en saben molt: van interessar-se pels drets de la novel·la en castellà, però una editorial més gran, generalista, els va aconseguir com a part d’un paquet de drets.

Els publiqui qui els publiqui, hi afegeixen Dagas, Hernández i Izquierdo, una prioritat insatisfeta n’és la compra per part de biblioteques. Fora d’inversions extraordinàries i d’escasses biblioteques molt compromeses, Dagas parla de les compres institucionals com “mínimes, ridícules, vergonyoses”, mentre que segons Hernández “la situació desitjable és que les biblioteques públiques i universitàries tinguin una secció LGTBI on el públic sàpiga que pot trobar qualsevol llibre. És la gran assignatura pendent”.